La influència de la mar en una petita illa com Formentera és evident. I quina millor manera de sentir-la que conèixer-ne els fars, elements clau per als navegants en el passat i el present, i descobrir-ne les siluetes a l’alba o al sol post en entorns inigualables.

Precisament la Ruta dels Fars de Formentera ha rebut el guardó Nit del Turisme 2021, reconeguda per ser una experiència que, a més de connectar de manera significativa amb les persones, posa en valor els recursos del territori sempre sota criteris de sostenibilitat i qualitat en tots els sentits.

Els jaciments prehistòrics de l’illa de Formentera indueixen a pensar que aquesta petita illa disposava ja en l’època prehistòrica de punts de connexió amb l’exterior. El paratge del port de la Savina comptava amb un cert recer dels temporals, i aviat es va convertir en port mercantil per al comerç de la sal.

Així, amb l’augment de passatgers i comerciants, l’any 1926 es va inaugurar el far de la Savina, un element clau, ja que oferia la senyalització de l’entrada del port als navegants de la zona.

Aquest modest però peculiar far es troba al mateix port de la Savina i prop de s’Estany des Peix. Està envoltat d’un entorn cuidat, amb una passarel·la d’accés directe que condueix fins a la mateixa porta i a través de la qual es pot gaudir d’un agradable passeig.

No s’hi pot accedir, però des dels voltants es pot veure una posta de sol espectacular, en la qual el perfil de l’illa d’Eivissa i l’illot des Vedrà són perfectament visibles els dies de cel serè.

És un dels llocs més espectaculars de tota l’illa. El far és a la vora d’un penya-segat a 120 metres sobre el nivell de la mar, sobre l’altiplà de la Mola, en el qual també trobam el punt més alt de l’illa: sa Talaiassa, a 192 m sobre la mar. Un dels aspectes més destacats d’aquest indret són les vistes al Mediterrani, realment impressionants. També és molt recomanable gaudir d’aquest entorn natural durant la sortida o la posta del sol.

El far de la Mola és un element d’alt valor patrimonial, ja que és un dels pocs exemples arquitectònics de tècnica civil de la segona meitat del segle XIX a Formentera, un element rellevant del patrimoni cultural i paisatgístic de l’illa, del qual el Consell de Formentera garanteix la protecció i conservació.

El 1847, sota el regnat d’Isabel II, es va ordenar la construcció del far de la Mola, però no es va iniciar fins al 25 d’agost de 1860, i el 30 de novembre de 1861 va començar a funcionar oficialment. El far de la Mola va ser projectat per l’enginyer Emili Poy i Bonet, redactor d’altres projectes de fars a les illes Pitiüses. Un segle i mig després, els dotze feixos de llum que projecta l’òptica original, tallada a mà, d’aquest far de segon ordre atreuen encara no només els vaixells que passen per sota dels penya-segats de l’est de Formentera, sinó també els milers de turistes que venen a observar aquest monument, declarat Bé d’Interès Cultural.

El far s’eleva 142 metres sobre el nivell de la mar gràcies a la torre de color blanc, que mesura 22 metres. L’abast de la llum arriba a les 23 milles nàutiques, amb un centelleig cada cinc segons.

El 2019 s’hi va dur a terme un projecte d’adequació i rehabilitació de la planta baixa i la façana. L’objectiu principal de la remodelació del far va ser concentrar, en un mateix espai, un centre d’interpretació dels fars de Formentera i una exposició permanent que té com a temàtica principal la relació dels formenterers amb la mar al llarg de la història. A més, és un espai polivalent perfecte per a la realització d’esdeveniments culturals com ara concerts o representacions. La zona exterior també s’ha rehabilitat per acollir actes culturals i educatius a l’aire lliure.

L’horari d’obertura a l’estiu és de dimarts a diumenge d’11.00 h a 14.00 h, i els dimecres i els diumenges, a més, de 17.00 h a 21.00 h. Els dilluns és tancat. L’horari a partir del 15 d’octubre és de dimarts a dissabte, de 10.00 h a 14.00 h. Els diumenges, els dilluns i els dies festius és tancat.

Jules Verne se sentia profundament atret per l’illa de Formentera, encara que mai la va visitar en persona. Li fascinava, en especial, la seua forma, plana i amb un pendent que arribava fins als penya-segats de la Mola, la qual cosa li semblava que era una rampa de «llançament de qualsevol tipus de nau». El mateix Verne parlava del far com «un lloc des d’on mesurar el món».

Una placa commemorativa situada prop del far recorda que l’escriptor va convertir la Mola en el lloc on transcorre l’acció de la seua novel·la Héctor Servadac , i que segurament també va inspirar la seua obra El far de la fi del món.

Es Cap de Barbaria és l’elevació rocosa situada més al sud de l’illa i de totes les Illes Balears, ja que és el punt geogràfic més pròxim a les costes africanes. El far des Cap de Barbaria presideix aquest impressionant penya-segat vertical de 100 metres sobre el nivell de la mar. El far es va inaugurar el 1971, encara que el projecte es remunta a l’any 1924. Amb una altura de poc més de 17 metres, té un diàmetre d’uns 3 metres i la seua funció era servir de senyal marítim.

Per arribar-hi, els visitants sortegen la petita lloma del puig d’en Guillem i travessen una zona boscosa fins a arribar a un paisatge semilunar, sense gaire vegetació. I, allà, al final de la carretera, emergeix el far, la silueta del qual contrasta amb la mar.

La vegetació d’aquesta zona és àrida i escassa, capaç d’aguantar els forts vents que sofreix el penya-segat. Als voltants del far trobam dos punts més de recomanable visita. El primer és la cova Foradada, una gruta que condueix a un mirador molt especial. Per accedir a aquesta gruta haurem d’introduir-nos a través d’un forat. Recomanam visitar aquest lloc amb especial cura.

L’altre punt d’interès es troba a uns 150 metres cap a l’oest: la torre des Garroveret. Una de les torres de defensa repartides pel litoral pitiús que es varen començar a construir al segle XVIII amb la finalitat de vigilar les possibles aparicions de naviliers pirates sarraïns. Per alertar de l’albirament d’una d’aquestes naus, els talaiers o guaites utilitzaven un codi de senyals de fum des de les torres.

Als voltants del far també trobam els jaciments megalítics de fa 3800 anys.

Des d’aquest lloc màgic podem veure una de les millors postes de sol del Mediterrani. La puresa del cel i la brisa que arriba directament de la mar fan que la llum reflecteixi sobre l’aigua i el cel d’una manera molt especial. En dies molt clars, i a causa de l’altura a la qual es troba es Cap de Barbaria, és possible distingir algunes muntanyes a l’horitzó, per sobre de la mar: és la península Ibèrica, que es troba a pràcticament 100 quilòmetres de distància.

La imatge d’un paisatge gairebé desèrtic, una carretera estreta, el far llunyà al centre i el blau de la mar al fons, tots aquests elements formen part de l’imaginari cinematogràfic col·lectiu. El far protagonista d’aquesta fotografia captada per Julio Medem a la pel·lícula Lucía i el sexe és el des Cap de Barbaria, situat a l’extrem sud-oest de l’illa.

El far des Cap de Barbaria no està obert al públic, però sí que es pot accedir als seus voltants. A causa de les aglomeracions que es generen en aquesta petita carretera que arriba fins al far, l’entrada amb vehicles de motor està regulada des del 15 de maig fins al 15 d’octubre. L’accés es tanca a partir de l’aparcament situat al quilòmetre 6,5. Això significa que els cotxes i les motos no podran circular durant els 2,5 km que resten fins a arribar al far.

Abans de la tanca hi ha un aparcament perquè els visitants puguin deixar els vehicles i vagin caminant o amb bicicleta fins al far. En l’horari de màxima afluència, d’11.00 h a 13.00 h i de 18.00 h a 22.00 h, hi haurà vigilància.