La presència d’una població estable i continuada a Formentera ja està documentada al final del tercer mil·lenni aC, encara que de moment és desconeix quan es va iniciar l’ocupació. A aquesta època correspon el sepulcre megalític de Ca na Costa.
També pertanyen al periode prehistòric -encara que amb una cronologia una mica més tardana- els jaciments Cap de Barbaria I, II i III. De les nombroses evidències arqueològiques de l’ocupació durant l’època antiga, destaca el jaciment de Can Blai, una fortificació d’època romana baix imperial.
Després del periode islàmic, Eivissa i Formentera varen passar a formar part de la Corona d’Aragó, l’any 1235. Però les dificultats per assentar nova població a l’illa es varen agreujar a partir de la segona meitat del segle XIV, a causa dels efectes de la pesta negra i, posteriorment, l’amenaça que suposava la pirateria. Els intents de tornar a repoblar Formentera varen ser nombrosos, però no varen cristal·litzar fins al final del segle XVII. Llavors va ser quan es va encaminar definitivament el procés, que es va materialitzar ja al llarg del segle XVIII amb població procedent d’Eivissa.
La segona meitat del segle XX suposa per a Formentera un període de fortes i ràpides transformacions que incideixen directament a nivell ambiental, social i cultural. Des d’unes formes de vida que podriem anomenar tradicionals, marcades per a una economia practicament autosuficient, s’evoluciona cap a un sistema basat en el sector dels serveis entorn del turisme com a principal motor econòmic, fet que comporta un abandonament progressiu de les pràctiques del passat en virtut d’altres més pròpies del món globalitzat. El turisme va canviar de forma radical l’economia i la societat de l’illa.
Per aprofundir en la història de Formentera, pots consultar l’ Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, a més de la bibliografia que detallam al final d’aquest text. També és d’interès la informació continguda en el Nostre Catàleg de Patrimoni, visitar la col·lecció etnogràfica de Formentera o conèixer l’Arxiu d’Imatge i So de Formentera.
Bibliografia recomanada
- COLOMAR Ferrer, Santiago, Formentera a l’època contemporània (1782-2007). Edicions Documenta Balear (Col·lecció “Quaderns d’història contemporània de les Balears” ; 65), Palma (Illes Balears), 2009. ISBN 978-84-92703-21-0
- GORDILLO Courcières, José Luis, Un combate naval en Formentera. Editor José Luis Gordillo Courcières, Valencia, 1993. ISBN 84-600-5533-5
- PARRON i Guasch, Artur, La guerra civil a Eivissa i Formentera (1936-1939). Edicions Documenta Balear (Col·lecció “Quaderns d’història contemporània de les Balears” ; 21), Palma (Illes Balears), 2000. ISBN 84-89068-76-7
- MARI Cardona, Joan, Illes Pitiüses III. Formentera. Institut d’Estudis Eivissencs, Eivissa, 1983. ISBN 84-00-05362-1
