Història viva de l’illa
Un dels elements arquitectònics més curiosos que trobam en el paisatge de Formentera, més enllà dels seus famosos fars, són els molins, element essencial de la vida camperola del passat, on el que proporcionava el camp era el principal mitjà de subsistència.
La presència de molins va lligada a la importància que ha tengut el blat a l’illa de Formentera. Aquest cereal era un producte alimentari bàsic per a la població. Però per elaborar el pa era necessari moldre el gra i convertir-lo en farina, procés que inicialment es duia a terme amb els molins de sang, que funcionaven amb la força d’un animal que girava al seu voltant per accionar la mola. Eren relativament petits i se solien situar en alguna dependència pròxima a la casa. Però ja en el segle XVIII es varen començar a construir altres molins de majors dimensions, utilitzant un altre sistema més complex i accionats amb la força del vent, de manera que permetien un major rendiment.
A Formentera varen arribar a funcionar set molins de vent per moldre gra: el molí Vell i el molí d’en Botigues, situats a la Mola; el molí d’en Teuet i al molí de ses Roques, a les proximitats de Sant Ferran; el molí d’en Mateu i el molí d’en Jeroni, a ponent de l’església de Sant Francesc, i el ja desaparegut molí d’en Simon, as Cap de Barbaria. Tots comparteixen una mateixa tipologia de construcció i de mecanisme, caracteritzada per la torre cilíndrica i sis aspes.
La seva forma senzilla de cilindre amb sostre cònic es divideix en tres plantes: una de superior on es troben els engranatges, una de central on s’obté la farina i una planta baixa que servia de magatzem. De tots ells, el que millor conservat és el molí Vell, el lloc adequat per fer una visita durant els mesos d’estiu ja que és possible entrar al seu interior restaurat per conèixer més a fons el funcionament d’aquests molins.
