Pagina en fase beta 
Història


L'illa

La presència d’una població estable i continuada a Formentera ja està documentada al final del tercer mil·lenni aC, encara que de moment es desconeix quan es va iniciar la seva ocupació. El sepulcre megalític de Ca na Costa correspon a aquesta època. També pertanyen al període prehistòric —encara que amb una cronologia una mica més tardana— els jaciments Cap de Barbaria I, II i III. De les nombroses evidències arqueològiques de l’ocupació durant època antiga, destaca el jaciment de Can Blai, una fortificació d’època romana del Baix Imperi.

Després del període islàmic, Eivissa i Formentera varen passar a formar part de la Corona d’Aragó, l’any 1235. Però les dificultats per assentar nova població a l’illa es varen agreujar a partir de la segona meitat del segle XIV, a causa dels efectes de la Pesta Negra i, posteriorment, a l’amenaça que suposava la pirateria. Els intents de tornar a repoblar Formentera van ser nombrosos, però no varen cristal·litzar fins al final del segle XVII. Va ser aleshores quan es va encaminar definitivament el procés, que es va materialitzar ja al llarg del segle XVIII amb gent procedent d’Eivissa.

La segona meitat del segle XX suposa per a Formentera un període de fortes i ràpides transformacions que incideixen directament en l’àmbit social, cultural i ambiental. Des d’unes formes de vida que podríem denominar tradicionals, marcades per una economia amb tendència a l’autosuficiència, s’evoluciona cap a un sistema basat en el sector dels serveis entorn del turisme com a principal motor econòmic, fet que comporta un abandó progressiu de les pràctiques del passat en virtut d’altres més pròpies del món globalitzat. El turisme va canviar de forma radical l’economia i la societat de l’illa. 

Per aprofundir en la història de Formentera, podeu consultar l’ Enciclopedia de Eivissa i Formentera, a més de la bibliografia que detallam al final d’aquest text. També pot interessar-vos la informació continguda al nostre Catàleg de Patrimonio, visitar la Col·lecció Etnogràfica de Formentera o conèixer l' Arxiu d'Imatge i So de Formentera

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

  • COLOMAR Ferrer, Santiago, Formentera a l’època contemporània (1782-2007). Edicions Documenta Balear (Col·lecció “Quaderns d’història contemporània de les Balears” ; 65), Palma (Illes Balears), 2009. ISBN 978-84-92703-21-0
  • GORDILLO Courcières, José Luis, Un combate naval en Formentera. Editor José Luis Gordillo Courcières, Valencia, 1993. ISBN 84-600-5533-5
  • PARRON i Guasch, Artur, La guerra civil a Eivissa i Formentera (1936-1939). Edicions Documenta Balear (Col·lecció “Quaderns d’història contemporània de les Balears” ; 21), Palma (Illes Balears), 2000. ISBN 84-89068-76-7
  • MARI Cardona, Joan, Illes Pitiüses III. Formentera. Institut d’Estudis Eivissencs, Eivissa, 1983. ISBN 84-00-05362-1
mostrar_en_view: 
descarga: